El pòsit és una substància que es diposita al fons d'un vas. Conté matèria que es trobava en suspensió i que aterra com a solatge o sediment. Amb la voluntat de deixar pòsit, el Teatre L'Artesà fuig dels convencionalismes d'una caixa escènica a l'ús i busca les ressonàncies a partir de l'eix cultura/educació/comunitat.
La setmana passada una quarantena de pratencs i pratenques van gaudir d'aquest traspàs de coneixement artista-ciutadà a la master class de guitarra flamenca, a càrrec d’Eduardo Trassierra; una lliçó de generositat del guitarrista en aquesta activitat pensada com a Programació Expandida de l’espectacle Impulso de Rocío Molina. Un pas endavant a l'hora d'evidenciar la cadena de valor de les Arts en Viu, més enllà de l'exhibició. Traspàs de coneixement totalment necessari que ens connecta amb les comunitats de la ciutat i les ajuda a créixer, a desenvolupar-se. Una nova font per alimentar l'ànima i la consciència, despertant l'esperit crític i construint una millor ciutadania.
Diàleg entre obra/artista i públics
Parlar de sostenibilitat en les Arts en Viu és parlar d’un impacte exponencial i del ventall de possibilitats d’influir positivament en la vida ciutadana que se'ns obre a l'hora de programar un espai cultural. També és parlar de diàleg i de servei públic, on se cerquen vincles entre el discurs, el pensament, l'obra, la trajectòria dels artistes i els projectes de la ciutat, amb les persones que la configuren. Els primers tasts de la programació expandida ja han calat entre col·lectius ben diferents gràcies a propostes amb durades i intensitats diferents però amb un únic objectiu: entendre la programació com un punt de partida per establir un diàleg entre obra/artista i els públics.
Des dels tallers de memòria de Los Torreznos, que han treballat amb gent gran i Serveis d’Acció Social en dos sessions, i la pràctica escènica d'Amalia Fernández amb l’alumnat de L’Escola d’Arts en Viu i la meravellosa col·laboració amb The Gospel Prat Project; passant pel Desenterrador de Societat Doctor Alonso o les experiències dels Apuntador@s (en col·laboració amb el CC Palmira Domènech), Stalkers o la instal·lació Recreativos Federico, fins al taller de Xavier Bobés i el seu Cosas que se olvidan fácilmente, un espectacle fotogràfic que transforma els records i, de la mateixa manera que ho fa la ment, n'inventa de nous.
Convençuts de la força de la cultura i del valor del seu pòsit, estem decidits a continuar inventant i apostant per les Pràctiques Escèniques transformadores.