Dones valentes
Dramatúrgia d’Aina Tur i Glòria Balañà. Producció del Teatre Lliure
Acabem de sentir el crit d’una dona.
És la Khadija.
Ens arriba de lluny.
Distorsionat.
Velat pels quilòmetres que ens separen.
Aquesta nit.
De l’Afganistan.
Un crit oblidat.
Emmudit.
Pel pas del temps.
Un crit que ens arriba.
Explicat.
El crit de la Khadija ens arriba de lluny. O potser no tan lluny.
És un crit que no podem reproduir, que no podem representar. És un crit, però, que volem relatar. Només cal que l’escoltem.
El crit de la Khadija és també el crit de moltes altres dones afganeses, libaneses, palestines, kurdes, yazidites, etíops, ben reals que, com ella, viuen —o sobreviuen— i es fan sentir lluny, a l’altra banda de la Mediterrània. O potser no tan lluny. Dones que estimen la seva terra i aixequen la veu per combatre el patriarcat i defensar els seus drets. Nenes, adolescents, joves, esposes, mares, àvies. Cada cop són més les que es rebel·len.
Aina Tur i Glòria Balañà i Altimira proposen una dramatúrgia a partir d’aquest llibre colpidor de la periodista Txell Feixas Torras, Premi Nacional de Periodisme 2023: històries de resistència, de rebel·lia, d’empatia. De coratge o de pura supervivència. De lluita i dignitat. Les vivències de la Khadija, la Hiyam, la Gulan, la Maya, la Nancy, la Benchymer, la Majd, la Joumana, la Samar i tantes altres ens recorden que parlar és un acte de supervivència, necessari davant la violència, la guerra, la misèria, la injustícia i la discriminació.
Ens arriben gràcies a la mirada atenta de la Txell, periodista i escriptora imprescindible, que les ha conegut en primera persona i n’ha fet d’altaveu.
Elles són dones amb llum. Que lluiten per fer-se visibles allà on les volen invisibles, perquè ningú les esborri ni els robi la fortalesa, la dignitat ni les ganes de viure.
Amb el seu crit, escriuen un nou present ple de futur. Un futur que arriba exhaust però ple de dona, vida i llibertat.
© Crèdit fotografia: Marta Mas Gironès