Un huracà avança alegrement
Susanna Barranco
La directora i performer Susanna Barranco i el seu fill Jonc, un jove actor amb diversitat intel·lectual, protagonitzen aquesta peça escènica en què s’enfronten, plegats, al càsting més important de les seves vides. Què està realment en joc? A mesura que avança el procés, la frontera entre la ficció i la realitat es desdibuixa i el càsting esdevé molt més que una simple prova. L’obra neix d’un procés de creació compartit entre mare i fill, convertint la seva relació i la seva experiència en el motor d’una proposta que explora la mirada sobre la diferència, les expectatives i el desig. Una peça escènica híbrida i performativa, amb un text de creació pròpia de caràcter poètic, en què conviuen el llenguatge audiovisual i la dansa.
Diu la Susanna Barranco: "Quan penso en Un huracà avança alegrement, no puc evitar situar-me dins d’aquell moment tan fràgil i decisiu: l’instant en què el Jonc, el meu fill amb diversitat intel·lectual, arriba a la majoria d’edat. Ho visc com una frontera invisible, un pas que no només marca el seu futur, sinó que també sacseja tot el que som i tot el que creiem entendre sobre el desig, la intimitat, la llibertat i l’autonomia.
Amb ell i a través d’ell, em trobo preguntant-me què vol dir realment decidir per un mateix. No només en un sentit legal, sinó des d’un lloc profund, íntim: poder sentir, voler, explorar el propi cos i les pròpies relacions sense por, sense filtres imposats. M’adono que el cos es converteix en un territori ple de contradiccions —fràgil i poderós alhora—, travessat constantment per la mirada dels altres, que sovint limita més que no acompanya.
Aquest viatge no és només seu, també és meu. M’hi endinso des d’un lloc molt personal, marcat per l’experiència de maternar. Em qüestiono què significa ser mare d’una persona amb diversitat, què implica estimar des d’aquest lloc tan intens, tan exigent.
Aquest projecte, en què comparteixo escenari amb el meu fill, ha crescut escoltant moltes altres veus, compartint experiències amb persones diverses, de diferents edats i identitats. Això ens ha obert la mirada, ens ha fet entendre que aquesta història no és només nostra, sinó col·lectiva. Que parla de totes les persones que, d’una manera o altra, han sentit que no encaixen del tot."
© Crèdit fotografia: Manel Barnils i Susanna Barranco