Las tribulaciones de Virginia
Hermanos Oligor
Quan comences alguna cosa creus que serà per sempre i a vegades no és així. Un dia la màgia com ve marxa... et desenamores...
És de nit, entres en una barraca en penombra, només hi caben 50 persones ben atapeïdes... màquines, llunes, autòmats, trens, elefants, ninots, tempestes, casetes, discoteques, estrelles fugaces, àngels, mars, casa de música, sirenes...tot fet de paper, filferro, desfets i retalls. El teatret fràgil dels Oligor es desfull a la llum d'una espelma d'aniversari, d'una llanterna amb la qual Valentín, en veu baixa, et porta al calaix on vas guardar el teu primer petó... et recordes?