de Los Torreznos
>>>>>>>>>> Descobreix aquí la Programació Expandida <<<<<<<<<<
No recordem exactament de què tractava.
No sabem en quin mes va ocórrer ni en quin lloc va començar tot.
No podem dir més que el que ja hem après.
La memòria ens deixa enrere.
Recordar que estem vius.
Les neurones brunzeixen pels seus camins. A vegades es perden.
Les paraules no són més que memòria.
Ni més ni menys.
Los Torreznos escriuen les seves peces a partir del que viuen. Apunten en els seus quaderns les notes del què és més significatiu. Cadascú amb la seva lletra, però de manera que resulti llegible per a qualsevol. Mai se sap qui i com es pugui llegir.
En concret, sobre la memòria, faran un treball del qual ara mateix desconeixen el seu contingut. És el risc de la recerca escènica. No es pot relatar abans que succeeixi.
Confien que recordaran prou.
Recordaran una hora.
Una hora de memòria davant del públic.
Aquesta hora que pugui ser memorable per a qui la visqui.
Una hora de memòria viva.