Després d'haver signat aquella trilogia que va ser "Premeditación, Nocturnidad y Alevosía" i del seu últim treball, "Fuego", no ens hauria d'estranyar que el sisé àlbum en la carrera d'Ana Fernández-Villaverde s'anomeni "Brujería". Però el joc de miralls és radical, perquè "Brujería", és probablement el disc amb el qual parla de sentiments de forma més oberta i clara, a on les cançons toquen el misteri tangencialment per entrar de manera profunda en la lírica i l'èpica. Un àlbum sobre l'amor, descarnat i a flor de pell, sense metàfores com a ella li agrada. Obscur i lluminós on cada cançó s'encadena irremeiablement amb la següent.