Idiòfona
Joan Català
Idiòfona fa lleugera la duresa, troba harmonia en mig del soroll, i construeix una vibració comuna. És una oda al plaer de compartir.
Idiòfona és un diàleg entre l’home i la matèria durant el qual es construeix una gran instal·lació sonora en l’espai públic amb la participació del públic. Tret que sigueu músics o hàgiu estudiat aquesta matèria, potser no sabeu què és un idiòfon. Idiòfons són aquells instruments musicals que produeixen so a partir de la vibració, però no a partir de les vibracions de les cordes, sinó del tot el cos i la matèria de l’objecte.
A partir d’aquest concepte, i amb la intenció deposar en comú les idees de comunitat, material i espai, Joan Català porta una proposta que convida un grup d’espectadors i espectadores triats a l’atzar adonar-li un cop de mà. Idiòfona és l’odissea metàl·lica-poètica d’un personatge amb un destí marcat a ferro. Un buscador nat fugint d’un camí imposat. Idiòfona és la seva traïció a la tradició, per tal de forjar-se una altra de nova. La seva.