Camins Vius, el projecte que proposa a les escoles del Prat gaudir de les Arts en Viu en la seva plenitud, va viure just abans de l’aturada global, una nova experiència performativa on arquitectura i música es van donar la mà. Amb Eider Holgado i Pablo Llamas, 'La casa del vacio' ens va convidar durant una setmana al seu laboratori d’idees, a la seva arquitectura d’assaig i error, proporcionant eines perquè els alumnes poguessin treballar per si mateixos segons les seves capacitats i facilitant-los l’ús de material reciclat potenciant d’aquesta manera un entorn sostenible. La poesia compartida va envair tots els racons del Teatre L’Artesà i va construir de forma sorprenent una ciutat invisible a l’escenari de la Sala Gran que avui volem posar en comú a través d’aquest petit testimoni audiovisual.
Dia i nit va ser un procés de construcció col·lectiu on tothom va ser absolutament necessari. En el fer, en la pràctica vam passejar del jo cap al nosaltres. De la recta, a la corba. Del pla, al volum. Vam aprendre a escoltar les mirades dels nostres companys per dibuixar universos compartits. I amb tot l'esforç del caminar juntes vam aprendre a col·laborar. A entendre que el paisatge també forma part d'aquest bé comú. Que som capaços de transformar la realitat per construir des del present un futur que en solitari ens seria inimaginable però que des de la cooperació es transforma en inabastable.
Gràcies a totes les escoles. Les que vau poder venir i les que no. Gràcies a tota la comunitat educativa. Gràcies a L’Escola d’Arts en Viu i al Carlos Fernández Morales per ajudar a posar la millor banda sonora possible a aquesta festa. Gràcies a tots i a totes per compartir aquest camí. Havíem d’aixecar el teló i gaudir d’aquest esforç compartit i així ho fem. Avui com a espectadors des de casa desitjant tornar a trepitjar un escenari que us enyora.