Durant la darrera setmana del mes de novembre, la ciutat del Prat de Llobregat va ser conquerida per les males herbes brotades del festival Indisciplinats. Un conjunt de propostes d'arts vives i visuals que ha tingut com a grans protagonistes l'experimentació, els processos de creació i la pràctica artística.
Qui va passar pel Teatre L'Artesà i La Capsa va tenir la possibilitat d'endinsar-se a tota mena de sonoritats a través del ritual funerari i la música incòmoda d'Al-V, l'electrònica d'Ona o la melodia urbana d'Alba Morena. Les propostes d’arts en viu van estar un esclat d'emocions acompanyades per l'humor de Sociedad Doctor Alonso, la sensibilitat visual de Macarena Recuerda i l'energia desbordant de Luz Arcas/ La Phármaco.
Impulsats pels equipaments que configuren el Programa d'Arts Visuals Unzip (els centres cívics Jardins de la Pau, Sant Jordi-Ribera Baixa i Palmira Domènech; l'Escola d'Arts Visuals del Prat i el Centre d'Art Torre Muntadas), es presentaren projectes que tracten temes com la construcció d’imaginaris col·lectius, el sentiment de pertinença i els discursos de perspectiva feminista, tot donant cabuda al diàleg i al pensament crític. Les propostes 'Un gegant a Unzip' de Joana Capella i Roc Domingo, 'Cossos en escolta' d'Ida Barbati i Valentina Gaia, 'Bestiario del Delta' de Erico Pessin i 'De copas con la Tia Mame' del col·lectiu Tía Mame (Francisco José Novo, José Domínguez, Albert Sobrino i Maite Pérez), ens van aportar moments de debat i d'experimentació, ampliant els horitzons d'allò establert, no només en el marc conceptual sinó també dins de la pràctica creativa. Altres exemples també van ser els projectes 'Eres Basura' de Lara Martinez i 'La pols que cau del cel' de Cristopher Ruiz que enfoquen el seu potencial de pràctica artística des de la creació col·lectiva, i 'Cosas sin importancia' de Didac Rocho, un conjunt de vídeo-assaig que reflexiona sobre el Prat i sobre com tots els llocs poden acabar sent "altres Prats", indrets amb similituds i paral·lelismes que esdevenen globals.
Gaudir a través de l’art i la cultura de la ciutat
Els set dies indisciplinats van fer sortir a la superfície un seguit de projectes que han estat germinant al llarg de l’any de forma silenciosa i soterrada, circumscrits a les comunitats que l’hi han anat donant forma. Indisciplinats, doncs, ha estat l’esclat públic i festiu on aquests processos artístics han pres contacte amb el context de creació local i d’altres persones interessades en l’art; una excusa també per gaudir de grans i petits moments, envoltats de noves propostes però en un ambient distès i informal.
La manera en què les pràctiques artístiques interpel·len els col·lectius de la ciutat, l’ampli i eclèctic ventall de persones interessades en les propostes, i la bona acollida general del festival per part del públic local ha estat sense cap dubte una constatació que les formes diverses de fer cultura són la identitat del Prat de Llobregat.
Amfitrionatge local, generador d’espais d’escolta i noves visions
L’amfitrió és aquell que té convidats a casa, que els serveix adequadament i els brinda les seves atencions. Enguany, el festival ha comptat amb la figura de tres persones, amfitriones locals, encarregades d’acompanyar i compartir experiències amb totes les persones que han sentit la curiositat de participar del festival d’una forma diferent. Les artistes Conxita Herrero, Guillem Gefaell i Cris Marco han exercit atentament el seu rol, tenint cura de les necessitats del públic indisciplinat, dinamitzant els intervals entre funció i funció, creant espais d’escolta i aportant diferents visions al fet artístic. El seu paper ha estat clau per viure amb major intensitat la sensació de ser partícip del festival de forma distesa i enriquidora; un punt de trobada on sempre, encara que vinguessis sola, trobaves algú amb qui xerrar i reflexionar sobre el que proposava el programa.
Si no vas poder assistir a les activitats durant els dies del festival, no pateixis, encara hi ha propostes disponibles: les exposicions ‘Cossos en escolta’ al Centre cívic Jardins de la Pau i ‘Bestiario del Delta’ al Centre d’art Torre Muntadas; i els vídeos dels projectes ‘La pols que cau del cel’ al Centre Cívic Palmira Domènech i ‘Cosas sin importancia’ de Didac Rocho en línia.