I si sapiguéssim escoltar?

Vida Laboral, un taller de Claudia Faci per reflexionar al voltant del nostre paper en la societat

Ens passem una part molt important de les nostres vides treballant. Som allò al que ens hem dedicat. Però qui ha triat aquesta dedicació? Ha estat lliure? Durant dues setmanes, la directora escènica Claudia Faci ha capitanejant un taller que forma part de la programació expandida del Teatre L’Artesà.

La proposta planteja una reflexió col·lectiva sobre els oficis més enllà de la dedicació professional, des del seu poder per definir la biografia i identitat personal i la seva influència en l'entorn social més proper. La veu d’una quinzena de persones ha estat la protagonista d’aquesta experiència on l’escena ha estat l’excusa per ser escoltat i sobretot reconèixer la importància de l’escolta. Abandonant per complert els judicis de valor, tots els participants han treballat com desenvolupar la curiositat i han après a escoltar la mirada de l’altre.

La iniciativa forma part del projecte anual de treball conjunt entre el Teatre L’Artesà i el Servei d’Acció Social de l’Ajuntament del Prat. Un projecte que se suma a tot un recorregut creat especialment per posar en valor la força transformadora de la cultura. Una força que, en paraules dels mateixos protagonistes, els ha unit en la diferència per convertir-los en millors persones.

El taller de Claudia Faci ha proposat, d'una banda, una reflexió conjunta sobre les qüestions que es plantegen en mirar amb perspectiva el paper que hem exercit en la nostra societat a través de l'ofici: com allò al que ens hem dedicat ha influït i, eventualment, modificat l’entorn en el qual s'han desenvolupat les nostres vides. A quin estat de coses hem contribuït amb la nostra activitat professional; quina funció hem complert dins de la màquina que ens conté i alhora som; quin món imaginàvem estar construint amb la nostra tasca quotidiana i com respon aquell que, un cop jubilat, s’eximeix oficialment de la responsabilitat de servir, de produir, de seguir al peu del canó. De l'altra, ha habilitat un espai en el qual, tant els nostres dons naturals com els nostres desitjos, ha estat gestionats amb tota la llibertat que han estat capaços de prendre's com a equip, com a grup de persones que s'ajunten amb l'objectiu d'oferir als altres una experiència.

Tocar, mirar. Ser mirat. Prendre’s un cafè descafeïnat. Uns mitjons. Viure.

Noticies relacionades

L’artista Amalia Fernández acompanya una edició més del Campus d’Arts en Viu

02 juliol, 08:00h

L'Artesà, L'Escola d'Arts en Viu i La Capsa han organitzat un any més el Campus d'Arts en Viu per a joves del 25 al 28 de juny. El Campus és una proposta en format intensiu de curta durada que es realitza just despré...


Cossos i cases per tancar un nou curs de les assignatures de creació

12 juny, 08:00h

Un curs més, el mes de maig ha marcat el tancament de les assignatures de creació de L’Escola d’Arts en Viu. Unes assignatures que formen part dels espais de Confluències de l’oferta formativa de L’Escola i són a la vegada un projecte c...


A què li dius casa? L’Institut Rosa Ribas Parellada treballa amb Xesca Salvà i Cris Celada

08 maig, 08:00h

A què li dius casa? I a què llar? Com eren les cases del Prat al s.XX? com s’hi vivia? Qui construïa les cases llavors? Per què hi ha tantes cases buides a les ciutats on vivim? Com sabem que una ca...


Comprar entrades