I si sapiguéssim escoltar?

Vida Laboral, un taller de Claudia Faci per reflexionar al voltant del nostre paper en la societat

Ens passem una part molt important de les nostres vides treballant. Som allò al que ens hem dedicat. Però qui ha triat aquesta dedicació? Ha estat lliure? Durant dues setmanes, la directora escènica Claudia Faci ha capitanejant un taller que forma part de la programació expandida del Teatre L’Artesà.

La proposta planteja una reflexió col·lectiva sobre els oficis més enllà de la dedicació professional, des del seu poder per definir la biografia i identitat personal i la seva influència en l'entorn social més proper. La veu d’una quinzena de persones ha estat la protagonista d’aquesta experiència on l’escena ha estat l’excusa per ser escoltat i sobretot reconèixer la importància de l’escolta. Abandonant per complert els judicis de valor, tots els participants han treballat com desenvolupar la curiositat i han après a escoltar la mirada de l’altre.

La iniciativa forma part del projecte anual de treball conjunt entre el Teatre L’Artesà i el Servei d’Acció Social de l’Ajuntament del Prat. Un projecte que se suma a tot un recorregut creat especialment per posar en valor la força transformadora de la cultura. Una força que, en paraules dels mateixos protagonistes, els ha unit en la diferència per convertir-los en millors persones.

El taller de Claudia Faci ha proposat, d'una banda, una reflexió conjunta sobre les qüestions que es plantegen en mirar amb perspectiva el paper que hem exercit en la nostra societat a través de l'ofici: com allò al que ens hem dedicat ha influït i, eventualment, modificat l’entorn en el qual s'han desenvolupat les nostres vides. A quin estat de coses hem contribuït amb la nostra activitat professional; quina funció hem complert dins de la màquina que ens conté i alhora som; quin món imaginàvem estar construint amb la nostra tasca quotidiana i com respon aquell que, un cop jubilat, s’eximeix oficialment de la responsabilitat de servir, de produir, de seguir al peu del canó. De l'altra, ha habilitat un espai en el qual, tant els nostres dons naturals com els nostres desitjos, ha estat gestionats amb tota la llibertat que han estat capaços de prendre's com a equip, com a grup de persones que s'ajunten amb l'objectiu d'oferir als altres una experiència.

Tocar, mirar. Ser mirat. Prendre’s un cafè descafeïnat. Uns mitjons. Viure.

Noticies relacionades

Una trobada amb joves creadors de les arts en viu al Prat

10 maig, 15:00h

El Treball final de Grau (TFG) és la darrera baula de la formació superior en els graus universitaris, és el darrer pas que marca la fi d’una etapa en formació a una etapa professionalitzadora en connexió probablement amb el camp artístic. El Teatre...


!Ay! !Ya!: quan l'aula també pot ser un espai creatiu

06 maig, 08:00h

Camins Vius, el projecte educatiu del Teatre L’Artesà, continua portant les arts escèniques a a totes les escoles públiques del Prat. A finals del mes d’abril l’artista Macarena Recuerda Shepherd ha estat present en aquest projecte amb la seva creació ¡Ay!¡Ya!, interv...


banner-dansa-metropolitana

El festival Dansa Metropolitana torna al Prat

28 febrer, 12:00h

El Prat de Llobregat formarà part un any més de Dansa Metropolitana, un festival que enguany arriba a la seva cinquena edició, posant en valor les confluències. El festival vol esdevenir un punt de trobada, apropant i fent accessible la dansa a tota la ciutadania, de man...


Comprar entrades