A què dic casa? A què dic llar? Com m'agradaria que fos la casa on visc? En què s'assembla la meva llar al meu desig? Si l'habitatge és necessari, per què és un negoci i no un dret? Com es vivia la casa en el segle XX? Les cases tenen memòria? Aquestes i moltes més preguntes són les que han guiat el procés de creació col·lectiva que les artistes Xesca Salvà i Cris Celada han desenvolupat aquest curs amb l'alumnat de 3r de l'ESO de l’Institut Rosa Ribas Parellada. Una creació que, també en homenatge al còmic “Here” de Richard Mcguire, ha treballat a partir de la Casa Gomis del Prat de Llobregat per a desenvolupar una exploració creativa a les aules sobre la memòria de les nostres llars i dels fantasmes que habiten les cases.
Aquest és el segon any del projecte CASES amb l’institut, una investigació artística que conjuntament amb el professorat del centre ha arribat a la seva consolidació a les aules. Un procés de treball que s’enriqueix precisament per les diferents perspectives de treball per abordar el concepte “cases” gràcies al binomi cultura-educació i que ha permès a l’alumnat experimentar amb diferents pràctiques artístiques, obrir diferents imaginaris, dialogar amb diferents agents de la ciutat com la Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat o vianants del carrer... Processos que tal com diu la directora presenten complicacions i alhora oportunitats en la seva combinació: “l’encaix necessari entre els dos mons, l’artístic i l’educatiu, amb pocs precedents i pocs exemples, no està exempt de dificultats. Les estructures organitzatives, els recursos, les metodologies, d’un i altre, no han estat pensats per trobar-se. És la nostra responsabilitat prendre consciència de la gran riquesa que neix d’aquest maridatge i fer-lo possible”.
Així, CASES és una reflexió sobre la memòria dels objectes, sobre l’espai com a edificació audible i sobre el so com a material per a una arquitectura sonora. Amb aquests elements es poden construir espais emocionals i convertir l’acció/instal·lació en un “interstici social”, un espai de relacions humanes amb diversitat de possibilitats d’intercanvi on l’actor/espectador s’ha de relacionar amb l’obra i amb tot el que ofereix.
Aquest nou curs amb l’Institut Rosa Ribas Parellada ha suposat, per tant, la consolidació d’una metodologia que fins i tot ha servit d’espurna i inspiració perquè l’Escola Ramon Llull portés a terme el seu propi projecte CASES. Una oportunitat, doncs, per crear i compartir metodologies, pràctiques o marcs de treball perquè el professorat pugui fer entrar l’art a les aules com a motor d’aprenentatge. Un procés que va tenir la seva culminació en la mostra final, amb la instal·lació a la Sala Petita de la maqueta de la Casa Gomis resultat del procés, amb una presentació audiovisual interactiva que dotava d'un vessant performàtic el resultat d'aquest treball i que es va obrir a la ciutadania. Una instal·lació que l'alumnat d'ambdós instituts va visitar, també amb les seves famílies, per mostrar la seva creació col·lectiva al seu entorn, així com l'alumnat de L'Escola d'Arts en Viu, fins i tot amb una visita especial per a famílies d'alumnes de L'Escola.
A més, les preguntes que ha obert la investigació han tingut el seu propi ressò en accions de mediació de L’Artesà com les visites guiades o el dispositiu que ha habitat el vestíbul durant algunes setmanes paral·leles al procés de l’institut: Què és un teatre? Qui habita un teatre? Què hi ha darrere de la llum dels focus? Com habitem un teatre?
En definitiva, un procés col·lectiu amb múltiples vessants i ramificacions per traslladar les pràctiques artístiques a preguntes contemporànies presents en el món actual i que, com moltes, travessen els contextos educatius.