Èdip al Teatre Modern

Una història sobre el destí i la lluita de l'ésser humà contra sí mateix

Èdip, la gran tragèdia de Sòfocles. Tarda de clàssics per excel·lència al Teatre Modern. Tot un luxe el que vàrem tenir el passat diumenge 4 de novembre. Excel·lents actors i excel·lent visió contemporània d'una de les grans tragèdies gregues, de la mà d'Oriol Broggi. 

Doble luxe també perquè vàrem rebre la visita dels alumnes del batixllerat escènic de l'IES Baldiri Guilera que no es van voler perdre aquesta ocasió i que ens han volgut obsequiar, també, doblement, amb aquestes dues cròniques del que els va semblar l'obra. 

 "Èdip Rei és una de les millors tragèdies de Sòfocles, i Oriol Broggi fa una bona reinterpretació d’aquesta obra clàssica. La decisió de fer-ne un fons pràcticament buit em sembla un encert perquè tot el pes recau sobre la paraula i els actors, permetent introduir-se encara més dins la història. Julio Manrique fa una actuació colpidora, igual que la resta d’actors protagonistes i secundaris, encara que la projecció de la veu podria millorar-se degut a que no se sentia bé des de la meitat de la sala. L’epíleg, afegit a l’obra original, contradiu la intenció de l’autor i intenta fer menys incòmodes temes que han de ser incòmodes, i que no hem de tenir por a que ho siguin. Em sembla una victòria per a l’era de l’autocensura on impera una correcció política que fa disminuir l’esperit crític de l’individu i fa aquest producte més comercial i assequible per al públic general." (Cristian Pastora Ruiz)

"En representació meva i dels alumnes del batxillerat escènic de l'institut Baldiri Guilera que vam anar a veure l'obra teatral Èdip Rei, m'agradaria primer comentar alguns aspectes a millorar en els quals vam estar d'acord tots, com la falta de projecció de la veu per part dels actors. També hem trobat a faltar un cor, que era més rellevant quan es va crear l'obra. Finalment creiem que el vestuari es podria haver treballat una mica més, ja que estava poc elaborat. 

Per altra banda dono les gràcies als actors i als participants de l'obra perquè malgrat alguns inconvenients que ja he mencionat abans, va ser una molt bona experiència i personalment em va agradar bastant". (José Alberto González)

Dues visions personals amb una mirada força crítica i que agraim profundament.

Si en voleu fer un tastet, feu una ullada al reportatge fotogràfic que ha fet la fotògrafa pratenca Inma Quesada.

També podeu consultar el reportatge d'Elprat.tve

Noticies relacionades

Camins Vius: QUAN JO DIC AMOR de Juan Miranda

Juan Miranda desenvolupa "Quan jo dic amor" al Prat de Llobregat

09 abril, 08:00h

Al llarg del primer trimestre l’artista Juan Miranda, creador i investigador de les arts en viu amb una pràctica que se situa en la intersecció entre el teatre, les arts visuals i la performance, ha estat present en diferents projectes educa...


Quina és la pregunta?: Pablo Messiez a l'Aula de Creació de L'Artesà

02 abril, 08:00h

Del 22 al 24 de març va tenir lloc una nova acció de l'Aula de Creació de L'Artesà, aquesta vegada de la mà de Pablo Messiez. El dramaturg argentí, consagrat com un dels grans autors de l'escena teatral en l'actualitat, va oferir un...


El Teatre L’Artesà, premi Joan Anton Benach a la Millor Sala de Catalunya

19 març, 15:00h

El Teatre L'Artesà ha estat premiat amb el Premi Joan Anton Benach a la Millor Sala, en el marc dels Premis de la Crítica entregats el dilluns 18 de març en una gala celebrada al Teatre Romea. El jurat va destacar el compromís...


Comprar entrades