Yo soy el monstruo que os habla
Una conferència performativa de Paul B. Preciado
Al desembre de 2019, Paul B. Preciado va pronunciar un discurs davant 3.500 psicoanalistes reunits per a les Jornades de l’École de la Cause Freudienne en Paris. Reprenent el text de Franz Kafka en el qual un simi que ha après el llenguatge humà es dirigeix a una acadèmia de científics, Paul B. Preciado es dirigeix com a home trans i persona de gènere no binari a l'assemblea de psicoanalistes no només per a denunciar la violència estructural que la psiquiatria, la psicologia i la psicoanàlisi duen a terme sobre les persones considerades com a homosexuals, trans, intersexuals, o de gènere no binari, sinó també per a convidar a la psicoanàlisi a obrir-se a les mutacions de gènere i sexuals que estan tenint lloc. El resultat és un monòleg al mateix temps íntim i polític que no només es dirigeix als psicoanalistes sinó a cadascun de nosaltres i a la nostra capacitat per a acollir el canvi i imaginar una nova utopia.
Yo soy el monstruo que os habla no és una obra, ni una adaptació teatral d'un text. És una cosa diferent, ja que és el resultat d'aquest discurs. “Era el Palau de Congressos de París, semblava un estadi de futbol. Em vaig adonar que aquesta confrontació, aquest context, era ja de per si mateix teatral. Tant per la distribució de l'espai, com per la presa de paraula i el conjunt d'expectatives. Jo era aquí marcat com un cos trans. Aquesta presa de paraula va tenir una qualitat totalment diferent a les habituals. Havia pres un estatut teatral”, recorda Paul B. Preciado. “La idea és generar una comunitat de paraula. Al final hi ha una veu col·lectiva. El que m'interessa del teatre és la possibilitat que un cos es converteixi en significant públic; com pot interpel·lar a altres espais que han estat naturalitzats. L'estatut de la paraula artística és la possibilitat de trobar un tímid “enfora” –més enllà de les convencions polítiques– i poder fer aquí una recodificació. I no em refereixo al futur. Em refereixo al present, a incloure el que ja és real: la multiplicitat de l'ésser viu”.