Èdip al Teatre Modern

Una història sobre el destí i la lluita de l'ésser humà contra sí mateix

Èdip, la gran tragèdia de Sòfocles. Tarda de clàssics per excel·lència al Teatre Modern. Tot un luxe el que vàrem tenir el passat diumenge 4 de novembre. Excel·lents actors i excel·lent visió contemporània d'una de les grans tragèdies gregues, de la mà d'Oriol Broggi. 

Doble luxe també perquè vàrem rebre la visita dels alumnes del batixllerat escènic de l'IES Baldiri Guilera que no es van voler perdre aquesta ocasió i que ens han volgut obsequiar, també, doblement, amb aquestes dues cròniques del que els va semblar l'obra. 

 "Èdip Rei és una de les millors tragèdies de Sòfocles, i Oriol Broggi fa una bona reinterpretació d’aquesta obra clàssica. La decisió de fer-ne un fons pràcticament buit em sembla un encert perquè tot el pes recau sobre la paraula i els actors, permetent introduir-se encara més dins la història. Julio Manrique fa una actuació colpidora, igual que la resta d’actors protagonistes i secundaris, encara que la projecció de la veu podria millorar-se degut a que no se sentia bé des de la meitat de la sala. L’epíleg, afegit a l’obra original, contradiu la intenció de l’autor i intenta fer menys incòmodes temes que han de ser incòmodes, i que no hem de tenir por a que ho siguin. Em sembla una victòria per a l’era de l’autocensura on impera una correcció política que fa disminuir l’esperit crític de l’individu i fa aquest producte més comercial i assequible per al públic general." (Cristian Pastora Ruiz)

"En representació meva i dels alumnes del batxillerat escènic de l'institut Baldiri Guilera que vam anar a veure l'obra teatral Èdip Rei, m'agradaria primer comentar alguns aspectes a millorar en els quals vam estar d'acord tots, com la falta de projecció de la veu per part dels actors. També hem trobat a faltar un cor, que era més rellevant quan es va crear l'obra. Finalment creiem que el vestuari es podria haver treballat una mica més, ja que estava poc elaborat. 

Per altra banda dono les gràcies als actors i als participants de l'obra perquè malgrat alguns inconvenients que ja he mencionat abans, va ser una molt bona experiència i personalment em va agradar bastant". (José Alberto González)

Dues visions personals amb una mirada força crítica i que agraim profundament.

Si en voleu fer un tastet, feu una ullada al reportatge fotogràfic que ha fet la fotògrafa pratenca Inma Quesada.

També podeu consultar el reportatge d'Elprat.tve

Noticies relacionades

L’artista Amalia Fernández acompanya una edició més del Campus d’Arts en Viu

02 juliol, 08:00h

L'Artesà, L'Escola d'Arts en Viu i La Capsa han organitzat un any més el Campus d'Arts en Viu per a joves del 25 al 28 de juny. El Campus és una proposta en format intensiu de curta durada que es realitza just despré...


Cossos i cases per tancar un nou curs de les assignatures de creació

12 juny, 08:00h

Un curs més, el mes de maig ha marcat el tancament de les assignatures de creació de L’Escola d’Arts en Viu. Unes assignatures que formen part dels espais de Confluències de l’oferta formativa de L’Escola i són a la vegada un projecte c...


A què li dius casa? L’Institut Rosa Ribas Parellada treballa amb Xesca Salvà i Cris Celada

08 maig, 08:00h

A què li dius casa? I a què llar? Com eren les cases del Prat al s.XX? com s’hi vivia? Qui construïa les cases llavors? Per què hi ha tantes cases buides a les ciutats on vivim? Com sabem que una ca...


Comprar entrades